Introducció

La Catedral de Girona és el monument arquitectònic religiós singular i més important de la ciutat així com també el més visitat i conegut. 

Compta amb més de 1500 anys d’història i moltes llegendes. Algunes, com per exemple la bruixa de la catedral, són molt conegudes, altres potser no ho són tant i és per això que m’ha semblat convenient divulgar-les. Aquesta és la intenció del meu bloc.

Bibliografia consultada

ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. El miracle de les mosques i altres llegendes. Girona : CCG Edicions, 2001.

ARAGÓ, Narcís-Jordi, Joan Moreno. Girona guia del visitant. Girona : Ajuntament, 2006

VIVÓ i SIQUÉS, Carles. Llegendes i misteris de Girona. Girona : Diputació, 1989

La imatge de sant Carlemany

La imatge de sant Carlemany és una figura d’alabastre policromat realitzada pel mestre Jaume Cascalls. 

La seva presència majestuosa i els fets que porta una corona, una llarga espasa i una barba rinxolada varen propiciar que el poble creiés que es tractava de la imatge de sant Carlemany. 

En l’actualitat, alguns experts creuen que per la seva vestimenta i la seva realització, en ple segle XIV, es tracta d’un retrat reial i que la figura representa el rei Pere IV el Cerimoniós, comte de Barcelona.

La cadira de Carlemany

L’atribució de la cadira a l’emperador Carlemany és falsa ja que es tracta d’un tron episcopal del segle XI.

Hi ha una curiosa tradició gironina segons la qual si una parella s’hi asseu junta abans d’un any es casaran mentre que si el que ho fa és un home sol, mai no es casarà. Les males llengües deien que en començar el curs, els professors del Seminari hi feien asseure els seminaristes, d’un en un, per garantir així el seu celibat.

La torre de Carlemany

La torre de Carlemany és el que resta de l’antiga catedral romànica, força posterior a l’existència real del monarca franc però que per la seva antiguitat el poble l’ha relacionat sempre amb el suposat Carlemany, l’alliberador de Girona.

El miracle dels "Sants Dubtes"

Es conta que un capellà de fe vacil.lant quan deia missa i just en el moment de la consagració va tenir el dubte de si les Santes Hòsties  es convertien veritablement en el cost de Crist. En aquell moment les Sagrades Formes es varen quedar d’un color vermell molt intens, com si estiguessin tacades de sang. 

El capellà va quedar confirmat en la seva fe i les petites formes vermelles sobre el mateix corporal blanc en què estaven diapositades es varen tancar dins d’un riquíssim reliquiari d’argent daurat i del segle XVII que avui dia es pot visitar al Tresor de la Catedral.

Guillem Bofill i la nau gòtica

La Catedral de Girona té l’honor de tenir una gran nau gòtica de gairebé 23 m d’amplada que s’ha arribat a qualificar com a única al món. 

La seva construcció fou deguda al mestre Antoni Canet que en dissenyà els plànols per bé que els relats populars assenyalen l’arquitecte Guillem Bofill com el seu veritable artífex. Segons aquests, Guillem Bofill, en veure la magnificència de l’obra i temerós que s’ensorrés, en un moment d’ofuscació, va suicidar-se.

La bruixa de la catedral

La protagonista de la llegenda és una gàrgola que té forma humana, l’única de les moltes que podem trobar a la Catedral de Girona.

Segons la llegenda, fa molts i molts anys vivia a Girona una dona que es dedicava a l’art de la bruixeria. Per tal de fer palès el seu odi a la religió oficial, tenia el costum d’apedregar els símbols religiosos.

 Unes versions diuen que tirava pedres a la Catedral i unes altres a les persones que assistien a les processons de Corpus. 

Un bon dia, i per obra divina, es va convertir en una gàrgola de pedra amb la boca oberta a fi que d’aquesta no en sotissin renecs o maleficis sinó únicament aigua neta caiguda dels núvols i mirant cap a terra, sense poder girar la vista cap al cel.

El falcó d’en “Cap d’Estopa”

Ramon Berenguer II, el Cap d’Estopa era un dels dos fills bessons del comte Ramon Berenguer, dit “el vell” , que morí assassinat pressumptament pel seu germà bessó Berenguer Ramon, dit “el fratricida”, el 5 de desembre de l’any 1082.

Segons ens explica la llegenda, durant el trasllat del cadàver del comte a la Catedral de Girona, el seu falcó va volar sobre la comitiva fins que, en arribar a la porta de la Seu, va caure mort.

En memòria d’aquesta fidelitat, es va esculpir un falcó de pedra que es pot observar incrustat en un dels nervis de la porta d’entrada al Museu de la Catedral. La tomba de pedra de Ramon Berenguer II, “Cap d’Estopa” està situat al damunt de la porta de l’antiga sagristia, on hi ha ara la capella conventual.