divendres, 15 de juliol del 2016

La campana Beneta




De  les quatre campanes que té la Catedral de Girona: Dominical, Capitular, Quotidiana i Beneta, aquesta darrera és la més coneguda. El seu nom prové de la dedicació a Sant Benet si bé els gironins la coneixen com el Bombo per la seva grandària i la seva immensa capacitat sonora.
La campana Beneta disposa de dues llegendes.
En una s’explica que quan un canonge estava a punt de morir, la Beneta, sense que ningú toqués la corda del seu batall, tocava tres vegades i el seu so ressonava per les voltes de la gran nau anunciant la mort imminent del clergue.

Diuen també que, a conseqüència del seu gran volum, la fosa de la campana esdevingué una tasca molt difícil. Es va haver de fondre tres vegades. Acabada la quarta i darrera fosa i just en el moment que el fonedor va donar un cop de martell a la campana per comprovar-ne la sonoritat, es va sentir un so estrany i esquerdat. El fonedor, desesperat i atemorit, fugí de Girona. Mai més se’n va saber res d’ell.

dijous, 20 de novembre del 2014

Introducció



La Catedral de Girona és el monument arquitectònic religiós singular i més important de la ciutat així com també el més visitat i conegut. 

Compta amb més de 1500 anys d’història i moltes llegendes. Algunes, com per exemple la bruixa de la catedral, són molt conegudes, altres potser no ho són tant i és per això que m’ha semblat convenient divulgar-les. Aquesta és la intenció del meu bloc.



Bibliografia consultada



ALBERCH I FUGUERAS, Ramon. El miracle de les mosques i altres llegendes. Girona : CCG Edicions, 2001.

ARAGÓ, Narcís-Jordi, Joan Moreno. Girona guia del visitant. Girona : Ajuntament, 2006

VIVÓ i SIQUÉS, Carles. Llegendes i misteris de Girona. Girona : Diputació, 1989

La imatge de sant Carlemany






La imatge de sant Carlemany és una figura d’alabastre policromat realitzada pel mestre Jaume Cascalls

La seva presència majestuosa i els fets que porta una corona, una llarga espasa i una barba rinxolada varen propiciar que el poble creiés que es tractava de la imatge de sant Carlemany. 

En l’actualitat, alguns experts creuen que per la seva vestimenta i la seva realització, en ple segle XIV, es tracta d’un retrat reial i que la figura representa el rei Pere IV el Cerimoniós, comte de Barcelona.

La cadira de Carlemany





L’atribució de la cadira a l’emperador Carlemany és falsa ja que es tracta d’un tron episcopal del segle XI.

Hi ha una curiosa tradició gironina segons la qual si una parella s’hi asseu junta abans d’un any es casaran mentre que si el que ho fa és un home sol, mai no es casarà. Les males llengües deien que en començar el curs, els professors del Seminari hi feien asseure els seminaristes, d’un en un, per garantir així el seu celibat.

La torre de Carlemany





La torre de Carlemany és el que resta de l’antiga catedral romànica, força posterior a l’existència real del monarca franc però que per la seva antiguitat el poble l’ha relacionat sempre amb el suposat Carlemany, l’alliberador de Girona.

El miracle dels "Sants Dubtes"






Es conta que un capellà de fe vacil.lant quan deia missa i just en el moment de la consagració va tenir el dubte de si les Santes Hòsties  es convertien veritablement en el cost de Crist. En aquell moment les Sagrades Formes es varen quedar d’un color vermell molt intens, com si estiguessin tacades de sang. 

El capellà va quedar confirmat en la seva fe i les petites formes vermelles sobre el mateix corporal blanc en què estaven diapositades es varen tancar dins d’un riquíssim reliquiari d’argent daurat i del segle XVII que avui dia es pot visitar al Tresor de la Catedral.